Rafeubetx

Rafeubetx

Foto: Joan Campomar Cerdà

Situada entre el Cap de Cala Figuera i l’Illa del Toro, és una de les poques zones ben conservades del sud-oest de la Serra de Tramuntana. Ens rememtrem a la descripció geològica feta pel geògraf Marc Martorell Albertí, que ens explica que es tracta d’una zona de penya-segats verticals, amb caiguda de blocs al peu del mateix, format per una vessant d’aport detrític amb una potent duna fòssil, de calcarenites segurament del Miocè Superior…I també a les dades geogràfiques i etimològiques trobades a toponimiamallorca.net.

Anuncis

Cala Barques: els topònims d’ara i d’abans.

Cala Barques 2

El Penyal d’Enmig, a la platja, envoltat de xarxes apunt per a embarcar. Barques a recer del Galerot.

Foto: Guillem Bestard

Cala Barques: els topònims d'ara i d'abans.
Messina, el Galerot i el Caló

Foto: Joan Campomar Cerdà

Aquesta emblemàtica cala de Pollença, també va haver de patir els canvis a causa de la construcció indiscriminada a partir dels anys 70, i no cal entrar en detalls. Però abans d’això, dos accidents geogràfics ben característics de Cala Barques ja varen haver de sofrir escapçades importants degudes a la proximitat de la patètica Guerra Civil espanyola.
Primer: el Galerot. Un preciós i enorme escull gairebé arran de platja es va destruir perquè molestava la línia del niu de metralladores que hi hauria una mica més enrera, damunt la platja, i que encara hi és. Comparau les dues imatges i veureu com era i com és.
Segon: el Penyal d’Enmig. D’aquest ja no en queda res. Haurem d’observar la foto de Guillem Bestard per veure que s’ubicava enmig de Cala Barques, i que no era molt alt i s’obria en forma de ferradura mirant cap a Llevant. Vull aprofitar per fer un petit homenatge a en Pep “Durai” i a la seva memòria, ja que la descripció d’aquest penyal feta per ell abans que jo mateix descubrís la fotografia de Bestard, fou perfecta. A part d’això m’ha situat i fet conèixer la immensa majoria de topònims que van des del Cap de Formentor fins al Cingle del Càrritx, i això ja és Escorca. Anècdotes i històries relacionades amb la mar, la pesca, el contraban, contades amb una claretat i una “xispa” pròpia d’ell mateix, faran que no caiguin en l’oblit. I ell, evidentment, tampoc!
El Penyal d’Enmig fou escampat en mil miques a força de barrobins.
Les platges: el Galerot separa Cala Barques amb dues platges ben definides, una gran i una petita. La gran la coneixem amb el nom de Messina, i la petita és el Caló.
Les puntes: a la part de tramuntana,  pocs metres després del mollet hi trobam la Punta du Forat. A la part de xaloc tanca la cala la Punta de l’Escorxa, ja que els mariners hi picaven escorxa de pi per treure el ” suc d’enclitar”, un suc de color marronenc que empraven per tenyir les xarxes. Es pot dir que aquesta punta ha desaparegut…
Sabem que la cala de Sant Vicenç és molt rica en toponímia, i, amb aquesta entrada seguim la tasca de divulgació de topònims d’aquest indret i que començàrem amb Els Forats del Cavall Bernat.