El Gorg den Porquer

IMG_3950

Foto: Joan Campomar Cerdà

Es tracta d’un altre gorg situat entre terra i mar, que no ens deixa indiferents tan per la transparència de les seves aigües com pel lloc on està situat. Tanmateix, aquest és el més desconegut dels gorgs de característiques semblants: el Puat, prop del Cap de Formentor, i s’Olla, entre Cala Rajada i Cala Agulla, són llocs molt transitats per les embarcacions d’esbarjo, sobretot els mesos d’estiu.
El Gorg den Porquer en canvi, el trobam lluny de ports. El port que té més aprop és el de Sóller, però es troba a unes 15 milles, i les cales, amb opció de sortir-hi amb alguna embarcació, més properes són Sa Calobra i Cala Sant Vicenç, però a unes distàncies considerables: a 9’5 milles i a 6 milles respectivament.
D’altra banda, i si hi hem pogut arribar en barca, acostar-s’hi no és cosa facil. En aquest indret hi trobam gran quantitat de roques caigudes de la part NE del Puig Gros de Ternelles, una zona en continu procés d’erosió, i que a dins mar queden en forma d’escull.
Arribar-hi per terra pot ésser tot una aventura, hi ha diferents opcions, però en totes elles entram en zona d’exclusió ( P.O.R.N, Decret 19/2007 ).

Anuncis

Camí dels Moliners

Camí dels Moliners

Foto: Joan Campomar Cerdà

Una de les grans finques del terme de Pollença, és sense cap mena de dubte, Fartàritx. A l’altiplà qe va desde davall la Cuculla de Fartàritx fins a la vertent NE del Puig Tomir hi trobam els quatre Fartàritx: Fartàritx den Roig, Fartàritx Gran, den Vila i del Racó.
En aquestes quatre possessions hi trobam conradís, muntanya, fonts, passos, i amb tot això una gran riquesa toponímica.
De moment, als Fartàritx, no tenim problemes de pas. És per això que és un indret molt freqüentat per excursionistes. El camí de Can Huguet a Fartàritx Gran és molt transitat, igual com el que puja del Pujol a Fartàritx del Racó. Però, el camí que recuperam en aquesta entrada no és gaire conegut, per no dir gens. Es tracta d’un camí que anava dels Rafals, a la Vall de Colonya, fins a can Llobera, a la Vall den March. Un camí que empraven els antics pagesos per anar a molra a Can Llobera, d’aquí el nom del camí dels Moliners. De passada, en aquest tram de camí que hem marcat, hi trobam dos rotlos de sitja molt ben definits, i no ens ha d’extranyar, ja que en aquestes contrades, més concretatment a la cara NO de la Serra de la Coma, hi trobam un lloc conegut com els Rotlos, petits rotlos de sitja.

Na Blanca i el Pla de les Arenes

Na Blanca i el Pla de les Arenes

Foto: Joan Campomar Cerdà

Aquest lloc i els seus voltants ja foren habitats per l’home en l’època pretalaiòtica. Així ho demostren les restes arqueològiques trobades al jaciment de la Cova dels Morts. També, a prop del Pla de les Arenes hi ha les restes de l’època talaiòtica, concretament a un lloc anomenat Els Clapers, així com restes de ceràmica romana. Ambdues èpoques compreses entre el 3000 i el 123 a. C.
Suposam que el topònim del Pla de les Arenes ve donat per la gran quantitat de roca de tipus arenisca que hi trobam. Així i tot, pensam que antigament es devia conrear ja que es tracta d’un terreny relativament pla i d’un bon grapat de quarterades.
Na Blanca és un Puig de 327 metres situât entre Cala Pi de la Posada i Cala en Feliu. Reb el nom pel color de la seva roca, més evident vista desde la part de les Cases Velles de Formentor.

Cova i Altar de Sant Domingo

Cova i Altar de Sant Domingo

Foto: Sebastià Cerdà Vives

Els mariners del Port de Pollença, encara ara, utilitzen aquest nom com a lloc i punt de referència per les seves pesqueres.
La seva imaginació els porta a relacionar les formaciones sorgides de la roca amb una espècia d’estatua, que Déu sap a qui! se li va ocorrer batiar amb en nom de Sant Domingo. La formació de gran cova és ben evident tot i no ésser massa profunda. L’Altar de Sant Domingo el trobam al bell mig de la mateixa, ran de mar, en forma d’escull.