Des de Na Gosta

IMG_5615

Vista de Cabrera des de na Gosta, amb l’Imperial i el Cap de Llebeig als seus extrems.

IMG_5613

Fotos: Joan Campomar Cerdà

És un petit turó, com un gran ribàs, situat a 68 metres d’altura respecte al nivell de la mar. Al s. XVI s’hi construí una torre de defensa la qual, juntament amb la Torre den Beu, a Cala Figuera, millorava la vigilància del municipi de Santanyí.
Curiosament, a Sicília va existir un castell anomenat Gosta. A La Crònica de Ramon Muntaner, de 1328, llegim que ” el comte de Brenda nodrís a Sicília llonch de temps al castell de Gosta “.
No és l’únic nom dins la toponímia menor mallorquina, que coincideix amb noms de la toponímia major siciliana. Messina, a Cala Barques, n’és un altre exemple.
Situat a la possessió de s’Avall, na Gosta ens ofereix una panoràmica espectacular del Far de Cap Salines i de Cabrera.

Agraïments: A Joan Cubells, per ajudar-me a mantenir el rigor en les dades, en aquest cas, històriques.

Coordenades:UTM 31 S 505504.99 m E 4347021.48 m N Dec.: Lat. 39º16.351’N Lon. 3º3.829’E

Puig Sarró

Puig Sarró

Foto: Joan Campomar Cerdà

Es tracta d’un putget de 198 metres d’altura, situat entre Cala Barques i Cala Estremer, part damunt del Camí de Coves Blanques.
Podríem dir que el topònim és descriptiu, ja que un sarró és una bossa feta d pell o tela, que els pastors i homes del camp duien penjada al coll i que servia per portar menjar, utensilis, etc…; el Puig Sarró vist desde Cala Sant Vicenç té la forma d’aquest tipus de bossa.
Per altra banda, la caixa de ressonància de les xeremies, es coneix amb el nom de sarró. És un sac fet amb pell de cabra.

Coordenades: UTM 31 S 5044337.81 E 4420016.19 N Dec.: 39º 55.828’N 3º 3.047’E

L’Esperó

Cavall Bernat

El Cavall Bernat, amb l’Esperó enmig, com a punt més alt.

Foto: Joan Campomar Cerdà

L'Esperó

l’Esperó, en plena Serra del Cavall Bernat

Foto: Miquel Ferrà

Amb aquesta nova aportació a la toponímia de la Serra del Cavall Bernat, que començàrem amb els Forats, pretenem primer, donar a conèixer el nom del cap més alt, amb 349 metres d’altura; i en segon lloc, mostrar una imatge que fa més que evident la relació dels “cavalls bernats – caralls armats”, amb la forma fàl·lica d’aquests tipus d’accidents geogràfics.

Na Blanca i el Pla de les Arenes

Na Blanca i el Pla de les Arenes

Foto: Joan Campomar Cerdà

Aquest lloc i els seus voltants ja foren habitats per l’home en l’època pretalaiòtica. Així ho demostren les restes arqueològiques trobades al jaciment de la Cova dels Morts. També, a prop del Pla de les Arenes hi ha les restes de l’època talaiòtica, concretament a un lloc anomenat Els Clapers, així com restes de ceràmica romana. Ambdues èpoques compreses entre el 3000 i el 123 a. C.
Suposam que el topònim del Pla de les Arenes ve donat per la gran quantitat de roca de tipus arenisca que hi trobam. Així i tot, pensam que antigament es devia conrear ja que es tracta d’un terreny relativament pla i d’un bon grapat de quarterades.
Na Blanca és un Puig de 327 metres situât entre Cala Pi de la Posada i Cala en Feliu. Reb el nom pel color de la seva roca, més evident vista desde la part de les Cases Velles de Formentor.

Serra de la Coma

Serra de la Coma

La Serra de la Coma es pot dir que fa de marge entre les dues valls més importants del terme de Pollença: la Vall den Marc i la Vall de Colonya. On agafa més altura és al Més Alt de la Serra, amb 414 metres. La mateixa serra està farcida de topònims i racons ben curiosos com ara els Rotlos, la Penya Miloca, el Penyal Negre, el Coll Petit, el Coll Llarg…

Foto: Juanjo Suau