El Coll den Botilla, el Pas de la Vaca i el Parat den Tamorer

Coll den Botilla - Parat den Tamorer

Coll den Botilla

Foto: Joan Campomar Cerdà

Pas de la Vaca

Pas de la Vaca

Foto: Amics de Tramuntana

Parat den Tamorer

Parat den Tamorer

Foto: Cesar Guillem

Amb les ganes d’oferir un aclariment per les confusions que apareixen amb els noms de Pas den Botilla en comptes de Pas de la Vaca, i de Coll de la Roteta en comptes del Coll den Botilla, presentam aquesta nova entrada.
El Coll den Botilla: es tracta d’un collet que comunica la Roteta amb el Parat den Tamorer.
Pas de la Vaca: és un pas de molta dificultat ja que el terreny és molt abrupte. Comunicava la ribera d’Ariant, damunt la Ferradura Gran amb la zona de la Roteta i el Parat den Tamorer. Conten els pagesos d’un temps que hi feren passar una vaca, per dur-la d’Ariant a Ternelles.
Els autors de El litoral de Mallorca, Marinas de Tramuntana, Joan Sastre i Vicenç Sastre, li diuen el Pas del Pi.
Parat den Tamorer: gran cingle que va des del Coll den Botilla al Coll dels Coloms.

Pocs indrets trobam a la Serra de Tramuntana on el paratge ens faci gaudir de tants elements relacionats amb la geografia: puntes, esculls, canals, gorgs, fonts, cocons, colls, passos…, tot al massís que forma el que coneixem com Puig Gros de Ternelles. Sense cap mena de dubte és el vessant nord el qui ens ofereix major espectacularitat. Baixant del cap d’alt del Puig Gros, una vegada assolit el Coll den Botilla, el panorama és més que interessant per molts aspectes: la possible observació d’aus com el voltor negre, els cabots de roca, els corbs, les perdius…, l’envergadura d’arbuts antics i forts com els boixos, les mates -els quals donen lloc a topònims com el Canal dels Boixos i el Pla de les Mates Velles-, també ens podem trobar amb alguns endemismes com les peònies ( Paeonia cambessedesii ) i orquidees com les Mosques blaves o Sabatetes del Bonjesús ( Orphrys speculum ), la immensitat de la ribera de Cala Romegueral, i per descomptat, la dificultat en la baixada. Aquesta és la que ens du al Parat den Tamorer, un gran cingle de pendent acusada format per mates, aritges, càrritx, estepes i rossegueres.

Agraïments: A Miquel Àngel March Cerdà, pel recull que va fer fa anys de tota la toponímia de la finca de Ternelles ( i de gairebé tot el terme de Pollença ), i que va contrastar la informació amb els “amos” que durant més anys varen estar a aquesta possessió en el segle passat: l’Amo en Joan de Ternelles i l’Amo en Tomeu ( de Campanet ).

Coordenades: UTM 31 S 498090.89 m E 4417128.88 N Lat.:39.54254′ N Lon.:2.58662′ E
Aquestes coordenades només pertanyen al Coll den Botilla.

Anuncis

Pas de sa Cabra

Pas d'en Coassa 19-9-2015 008b

Foto: Joan Riera

Un pas delicat, ben exposat al penyassegat que és la continuació del Salt de la Jonquera. Pensam que el nom és ben explicit, ja que és un pas on només i caben els peus per fer dues passes i salvar-lo. Per seguir les passes a fer per assolir el pas convé anar a airesdelaserramallorquina que ademés és un fantàstic reportatge.

Agraïments: A Pep Torrens, per convidar-me a conèixer el Pas de sa Cabra i la seva gent. A Toni Sureda ( Socay ) per assegurar-me. A Joan Riera per la foto i per anomenar-me al seu fantàstic blog, i a Biel Perelló , que sempre m’ajuda a mantenir viu aquest blog.

Coordenades: UTM N39 44.095 E3 18.071

Sa Fesa, ses Osques, ets Osquins i els senyals d’orella

fesa
Pas de sa Fesa, a la possessió de s’Alqueria d’Avall, Bunyola.

Foto: Joan Campomar Cerdà

osques
Pas de ses Osques, desde Ets Osquins, a s’Alqueria Vella de Dalt, Artà.

Foto: Miquel Ferrà

És temps de toses! Dins la pagesia La Tosa és un dels costums festius més esperats de l’any. Tot i que la feina és cansada, l’ambient de la tosa és distès i de bulla. Si Costa i Llobera s’inspira amb aquesta tradició per escriure el primer capítol de “La gerreta del catiu”, dins l’obra de poesia narrativa, i el titula La Tosa i, a més el situa a Formentor del s.XVI, aleshores podem pensar que, fa uns quants segles, que els pagesos d’una feina en fan una festa.
Era aquest dia que, una vegada tosa l’ovella, s’aprofitava per fer-li el senyal de la possessió pertinent. Com que la marca de la pega s’arriba a esborrar, el senyal d’orella es mantén gairebé tota la vida del bestiar. Cada possessió tenia la seva combinació dels senyals a ambdues orelles, i tenint en compte que existeixen deu senyals i que es poden combinar a davant i a darrera de les orelles, la confusió és gairebé impossible. En aquell temps, les partions entre possessions eren un simple marge, i el bestiar podia passar d’un lloc a l’altre. Aleshores saber quins senyals emprava el veinat era indispensable per poder destriar els animals en temps d’aplecs.
Amb tot això, els passos de muntanya com Sa Fesa i Ses Osques tenen una relació directa amb els senyals d’orella. Per exemple, el Diccionari Català-Valencià-Balear defineix la fesa com un tall estret i llarg, que s’utilitzava per senyar el bestiar a Menorca i a Mallorca. A la imatge del Pas de Sa Fesa observam el tall entre penyals estret i llarg.

Agraïments: A Jaume Vives Cifre, de Fartàritx, per les seves explicacions i que, com a bon Amo de possessió, encara mantén viva la tradició. I a Bernadí Cerdà Albertí, per haver senyat la mateixa ovella deu vegades, sense que aquesta se n’hagi entemut.

Coordenades: Sa Fesa, UTM: 31 S 471949.34 E 4395332.44 N Dec.: 39º 42.444’N 2º 40.369’E
Ses Osques, UTM: 31 S528325.10 E 4400107.48 N Dec.: 39º 45.037’N 3º 19.836’E

RELACIÓ DELS DEU SENYALS D’ORELLA.

Alguns noms són ben curiosos, però gairebé tots estan relacionats amb el camp i la pagesia. Hem situat la fesa i l’osca els dos primers, perquè puguin ésser comparats amb les imatges, i perquè ténen una relació directa amb la toponímia. Tanmateix el forat també el podríem incloure entre aquests primers ja que la paraula forat en la toponímia és abundant. I el de la portella ens recorda un topònim urbà: el carrer de la Portelleta, l’actual Adan Diehl, a la vila de Pollença.

OSCA

FESA

FORAT

PORTELLA

CLAVELL

BESCUNSA

ORONETA

ESPANADA

GUINXA

ESCAPSADA

El Pas du Frare

Pas del Frare

Foto: Joan Campomar Cerdà

La intenció d’aquesta entrada és la de deixar clara la situació del Pas du Frare, a Fartàritx den Roig. En segons quins documents l’hem vist situat de manera errònia arran del caire de la Cuculla de Fartàritx.
Aquest pas es devia utiltzar per anar de Lassarell a Fartàritx den Roig i Fartàritx Gran, i també per anar als Rafals.


Coordenades: UTM 31 S 497682.81 E 4411109.66 N DEC. Lat.: 39º 50.921’N Lon.: 02º 58.684’E