Pas de sa Cabra

Pas d'en Coassa 19-9-2015 008b

Foto: Joan Riera

Un pas delicat, ben exposat al penyassegat que és la continuació del Salt de la Jonquera. Pensam que el nom és ben explicit, ja que és un pas on només i caben els peus per fer dues passes i salvar-lo. Per seguir les passes a fer per assolir el pas convé anar a airesdelaserramallorquina que ademés és un fantàstic reportatge.

Agraïments: A Pep Torrens, per convidar-me a conèixer el Pas de sa Cabra i la seva gent. A Toni Sureda ( Socay ) per assegurar-me. A Joan Riera per la foto i per anomenar-me al seu fantàstic blog, i a Biel Perelló , que sempre m’ajuda a mantenir viu aquest blog.

Coordenades: UTM N39 44.095 E3 18.071

Des de Na Gosta

IMG_5615

Vista de Cabrera des de na Gosta, amb l’Imperial i el Cap de Llebeig als seus extrems.

IMG_5613

Fotos: Joan Campomar Cerdà

És un petit turó, com un gran ribàs, situat a 68 metres d’altura respecte al nivell de la mar. Al s. XVI s’hi construí una torre de defensa la qual, juntament amb la Torre den Beu, a Cala Figuera, millorava la vigilància del municipi de Santanyí.
Curiosament, a Sicília va existir un castell anomenat Gosta. A La Crònica de Ramon Muntaner, de 1328, llegim que ” el comte de Brenda nodrís a Sicília llonch de temps al castell de Gosta “.
No és l’únic nom dins la toponímia menor mallorquina, que coincideix amb noms de la toponímia major siciliana. Messina, a Cala Barques, n’és un altre exemple.
Situat a la possessió de s’Avall, na Gosta ens ofereix una panoràmica espectacular del Far de Cap Salines i de Cabrera.

Agraïments: A Joan Cubells, per ajudar-me a mantenir el rigor en les dades, en aquest cas, històriques.

Coordenades:UTM 31 S 505504.99 m E 4347021.48 m N Dec.: Lat. 39º16.351’N Lon. 3º3.829’E

Canal de Poca Terra i Canal de les Parres

Canal de Poca Terra

Detall del Canal de Poca Terra a la vessant sud-est del Puig de Cornavaques

Desembocadura

Desembocadura del Canal de les Parres, allà baix i a la dreta de Cala Castell

Canal de Les Parres

Canal de les Parres, Cala Castell

Fotos: Joan Campomar Cerdà

Sovint el curs de l’aigua és capriciós. Gairebé tots els seregalls, canals, torrents i fonts de la Serra de Cornavaques conecten amb el Torrent de Sant Vicenç, exceptuant el Canal de Poca Terra, que salta dins Ternelles per convertir-se en el Canal de les Parres. Es tracta d’un llag torrentó que així com va perdent altura agafa força i eixampla el seu llit, per acabar a dins Cala Castell en forma de caló. No són poques les cales que per mor de la formació de diferents canals als seus voltants estan formades per dues platges; per exemple, Cala Bóquer i Cala Engossalba, aquesta darrera amb el Torrent de les Agulles, a Cala Engossalba i el Canal de Cala Engossalba.

Coordenades: Canal de Poca Terra, UTM: 31 S 502205.62 E 4418763.45 N Dec.: 39º 55.133’N 3º 1.541′ E
Canal de les Parres, UTM: 31 S 502759.84 E 4420000.13 N Dec.: 39º 55.805’N 3º 1.936′ E

Puig Sarró

Puig Sarró

Foto: Joan Campomar Cerdà

Es tracta d’un putget de 198 metres d’altura, situat entre Cala Barques i Cala Estremer, part damunt del Camí de Coves Blanques.
Podríem dir que el topònim és descriptiu, ja que un sarró és una bossa feta d pell o tela, que els pastors i homes del camp duien penjada al coll i que servia per portar menjar, utensilis, etc…; el Puig Sarró vist desde Cala Sant Vicenç té la forma d’aquest tipus de bossa.
Per altra banda, la caixa de ressonància de les xeremies, es coneix amb el nom de sarró. És un sac fet amb pell de cabra.

Coordenades: UTM 31 S 5044337.81 E 4420016.19 N Dec.: 39º 55.828’N 3º 3.047’E

Sa Fesa, ses Osques, ets Osquins i els senyals d’orella

fesa
Pas de sa Fesa, a la possessió de s’Alqueria d’Avall, Bunyola.

Foto: Joan Campomar Cerdà

osques
Pas de ses Osques, desde Ets Osquins, a s’Alqueria Vella de Dalt, Artà.

Foto: Miquel Ferrà

És temps de toses! Dins la pagesia La Tosa és un dels costums festius més esperats de l’any. Tot i que la feina és cansada, l’ambient de la tosa és distès i de bulla. Si Costa i Llobera s’inspira amb aquesta tradició per escriure el primer capítol de “La gerreta del catiu”, dins l’obra de poesia narrativa, i el titula La Tosa i, a més el situa a Formentor del s.XVI, aleshores podem pensar que, fa uns quants segles, que els pagesos d’una feina en fan una festa.
Era aquest dia que, una vegada tosa l’ovella, s’aprofitava per fer-li el senyal de la possessió pertinent. Com que la marca de la pega s’arriba a esborrar, el senyal d’orella es mantén gairebé tota la vida del bestiar. Cada possessió tenia la seva combinació dels senyals a ambdues orelles, i tenint en compte que existeixen deu senyals i que es poden combinar a davant i a darrera de les orelles, la confusió és gairebé impossible. En aquell temps, les partions entre possessions eren un simple marge, i el bestiar podia passar d’un lloc a l’altre. Aleshores saber quins senyals emprava el veinat era indispensable per poder destriar els animals en temps d’aplecs.
Amb tot això, els passos de muntanya com Sa Fesa i Ses Osques tenen una relació directa amb els senyals d’orella. Per exemple, el Diccionari Català-Valencià-Balear defineix la fesa com un tall estret i llarg, que s’utilitzava per senyar el bestiar a Menorca i a Mallorca. A la imatge del Pas de Sa Fesa observam el tall entre penyals estret i llarg.

Agraïments: A Jaume Vives Cifre, de Fartàritx, per les seves explicacions i que, com a bon Amo de possessió, encara mantén viva la tradició. I a Bernadí Cerdà Albertí, per haver senyat la mateixa ovella deu vegades, sense que aquesta se n’hagi entemut.

Coordenades: Sa Fesa, UTM: 31 S 471949.34 E 4395332.44 N Dec.: 39º 42.444’N 2º 40.369’E
Ses Osques, UTM: 31 S528325.10 E 4400107.48 N Dec.: 39º 45.037’N 3º 19.836’E

RELACIÓ DELS DEU SENYALS D’ORELLA.

Alguns noms són ben curiosos, però gairebé tots estan relacionats amb el camp i la pagesia. Hem situat la fesa i l’osca els dos primers, perquè puguin ésser comparats amb les imatges, i perquè ténen una relació directa amb la toponímia. Tanmateix el forat també el podríem incloure entre aquests primers ja que la paraula forat en la toponímia és abundant. I el de la portella ens recorda un topònim urbà: el carrer de la Portelleta, l’actual Adan Diehl, a la vila de Pollença.

OSCA

FESA

FORAT

PORTELLA

CLAVELL

BESCUNSA

ORONETA

ESPANADA

GUINXA

ESCAPSADA

L’Altar den Vaquer

altar

Foto: Joan Campomar Cerdà

altar 2

Per tenir una petita noció de les dimensions d’aquesta formació, a la imatge podem observar la presència d’una persona a la part superior de l’Altar.

Foto: Amador Magraner Martínez

Al Morro de Bóquer, això és al Cavall Bernat de Cala Sant Vicenç, hi trobam tres topònims ben coneguts: la Punta Troneta, la Cova de l’Aragonès i l’Altar den Vaquer. Aquest últim dona nom a una formació geològica de característiques singulars:
Es tracta d’una platja “aixecada” (situada ara molt per sobre del nivell de la mar actual) que es va formar al Miocè Inferior (al burdigalià) –quan es va formar la Serra de Tramuntana aquesta encara no existia-. La platja és anterior a la tectònica de la zona i va quedar “pinçada” posteriorment sota l’encavalcament del Cavall Bernat, es va aixecar amb ell.
Aquesta platja fossilitzada no té res a veure amb les de marès que es troben a altres indrets de Mallorca, que quedaren en forma de roca amb la baixada del nivell de la mar i que pertanyen a una època geològica molt més recent (Quaternari).

Agraïments: A Damià Perelló, per la bona interpretació que ha fet de la formació. Al “Patró” Amador Magraner, qui amb una embarcació de 44 peus me va deixar als peus de l’Altar. I a Biel Perelló, qui fa que cada entrada d’aquest bloc quedi digne i seriosa.

Coordenades: UTM 31 S 508371.15 E 4420593.53 N Dec.: Lat. 39º 56.124’N Lon. 3º 5.873′ E

Cala Vella

Cala Vella

Cala Vella i Punta de Cala Vella, que és de marès.

Torrent de Cala Vella

Torrent de Cala Vella, suspès a la part alta de la mateixa cala.

Foto: Joan Campomar Cerdà

Cala Vella és una caleta perduda entre urbanitzacions però enmig de recent geologia, això és, roca sedimentària d’orígen detrític, que com Rafeubetx, segurament pertany al Miocè.
L’orígen del nom és confós. Segons el mapa Despuig de 1785, a Cala Vella hi marca una antiga guàrdia. F. Talladas, al 1811, anomena Cala Vella amb una torre. Per tant, podria haver estat ” la Cala de la Guàrdia Vella “.
En el Die Balearen, 1884, la trobam com Cala Veya.

Coordenades: UTM 31 S 477342.9 E 4367655.60 N DEC. Lat.: 39º 27.493’N Lon.: 2º 44.199’E