El Pi del Còssim

Pi du Còssim

Un intéressant topònim que fa referència a l’indret on hi trobam el Pi i el Còssim. Tanmateix, la part interessant del lloc és la formació del cocó talment en forma de còssim o còssil, l’interior és un enorme cocó, ben rodó i de parets llises, talment un còssil. Deu fer 3 metres de diàmetre per 2 de fondària i l’aigua de dins el cocó és claríssima. Alguns mariners conten que antigament l’empraven de viver per la llagosta.
El Pi du Còssim, està situat entre Cala Engossalba i el Morro du Pont, que és la punta que podem veure a la dreta de la imatge.

Na Blanca i el Pla de les Arenes

Na Blanca i el Pla de les Arenes

Foto: Joan Campomar Cerdà

Aquest lloc i els seus voltants ja foren habitats per l’home en l’època pretalaiòtica. Així ho demostren les restes arqueològiques trobades al jaciment de la Cova dels Morts. També, a prop del Pla de les Arenes hi ha les restes de l’època talaiòtica, concretament a un lloc anomenat Els Clapers, així com restes de ceràmica romana. Ambdues èpoques compreses entre el 3000 i el 123 a. C.
Suposam que el topònim del Pla de les Arenes ve donat per la gran quantitat de roca de tipus arenisca que hi trobam. Així i tot, pensam que antigament es devia conrear ja que es tracta d’un terreny relativament pla i d’un bon grapat de quarterades.
Na Blanca és un Puig de 327 metres situât entre Cala Pi de la Posada i Cala en Feliu. Reb el nom pel color de la seva roca, més evident vista desde la part de les Cases Velles de Formentor.

Cova i Altar de Sant Domingo

Cova i Altar de Sant Domingo

Foto: Sebastià Cerdà Vives

Els mariners del Port de Pollença, encara ara, utilitzen aquest nom com a lloc i punt de referència per les seves pesqueres.
La seva imaginació els porta a relacionar les formaciones sorgides de la roca amb una espècia d’estatua, que Déu sap a qui! se li va ocorrer batiar amb en nom de Sant Domingo. La formació de gran cova és ben evident tot i no ésser massa profunda. L’Altar de Sant Domingo el trobam al bell mig de la mateixa, ran de mar, en forma d’escull.

l’Alt de Ca n’Eloi

l'Alt de Ca n'Eloi

Foto: Hans Monheim

Es tracta d’un pont natural que trobam a la Península de Formentor, entre la Punta del Vent i el Cap. El topònim reb el nom degut a la proximitat en la qual es troba de n’Eloi, un penyal que hi ha abaix del forat.
Tanmateix aquest topònim pot haver-se modificat per qüestions o, fins i tot, confusions fonètiques i de parla.
L’Alt de Ca n’Eloi és com l’anomenava el patró Ignasi Borràs Llompart, del Port de Pollença, i així com el va mostrar al patró Tomeu Arrom. Emperò no podem descartar que “Alt” deviri d'”arc” així com ens comenta el geògraf Biel Perelló.
Per altra banda, perquè no podem suposar que referir-nos a un penyal amb el nom d’Eloi no tengui relació amb la campana més grossa de La Seu?, la qual porta el mateix nom? En coneixien el nom els mariners d’un temps de dita campana? I és que, no molt enfora, hi podem trobar un altra topònim, però que simplement du el nom de La Campana, i que ha estat publicat en aquest bloc. Podria ser que els mariners de la part del Cavall Bernat no fossin tan creatius…
En qualsevol cas, estam davant d’una preciosa estampa: l’Alt de Ca n’Eloi a vista d’ocell. I per veure’l des del mar visitau els secrets de Tramuntana.