El Coll den Botilla, el Pas de la Vaca i el Parat den Tamorer

Coll den Botilla - Parat den Tamorer

Coll den Botilla

Foto: Joan Campomar Cerdà

Pas de la Vaca

Pas de la Vaca

Foto: Amics de Tramuntana

Parat den Tamorer

Parat den Tamorer

Foto: Cesar Guillem

Amb les ganes d’oferir un aclariment per les confusions que apareixen amb els noms de Pas den Botilla en comptes de Pas de la Vaca, i de Coll de la Roteta en comptes del Coll den Botilla, presentam aquesta nova entrada.
El Coll den Botilla: es tracta d’un collet que comunica la Roteta amb el Parat den Tamorer.
Pas de la Vaca: és un pas de molta dificultat ja que el terreny és molt abrupte. Comunicava la ribera d’Ariant, damunt la Ferradura Gran amb la zona de la Roteta i el Parat den Tamorer. Conten els pagesos d’un temps que hi feren passar una vaca, per dur-la d’Ariant a Ternelles.
Els autors de El litoral de Mallorca, Marinas de Tramuntana, Joan Sastre i Vicenç Sastre, li diuen el Pas del Pi.
Parat den Tamorer: gran cingle que va des del Coll den Botilla al Coll dels Coloms.

Pocs indrets trobam a la Serra de Tramuntana on el paratge ens faci gaudir de tants elements relacionats amb la geografia: puntes, esculls, canals, gorgs, fonts, cocons, colls, passos…, tot al massís que forma el que coneixem com Puig Gros de Ternelles. Sense cap mena de dubte és el vessant nord el qui ens ofereix major espectacularitat. Baixant del cap d’alt del Puig Gros, una vegada assolit el Coll den Botilla, el panorama és més que interessant per molts aspectes: la possible observació d’aus com el voltor negre, els cabots de roca, els corbs, les perdius…, l’envergadura d’arbuts antics i forts com els boixos, les mates -els quals donen lloc a topònims com el Canal dels Boixos i el Pla de les Mates Velles-, també ens podem trobar amb alguns endemismes com les peònies ( Paeonia cambessedesii ) i orquidees com les Mosques blaves o Sabatetes del Bonjesús ( Orphrys speculum ), la immensitat de la ribera de Cala Romegueral, i per descomptat, la dificultat en la baixada. Aquesta és la que ens du al Parat den Tamorer, un gran cingle de pendent acusada format per mates, aritges, càrritx, estepes i rossegueres.

Agraïments: A Miquel Àngel March Cerdà, pel recull que va fer fa anys de tota la toponímia de la finca de Ternelles ( i de gairebé tot el terme de Pollença ), i que va contrastar la informació amb els “amos” que durant més anys varen estar a aquesta possessió en el segle passat: l’Amo en Joan de Ternelles i l’Amo en Tomeu ( de Campanet ).

Coordenades: UTM 31 S 498090.89 m E 4417128.88 N Lat.:39.54254′ N Lon.:2.58662′ E
Aquestes coordenades només pertanyen al Coll den Botilla.

Anuncis

Canal de Poca Terra i Canal de les Parres

Canal de Poca Terra

Detall del Canal de Poca Terra a la vessant sud-est del Puig de Cornavaques

Desembocadura

Desembocadura del Canal de les Parres, allà baix i a la dreta de Cala Castell

Canal de Les Parres

Canal de les Parres, Cala Castell

Fotos: Joan Campomar Cerdà

Sovint el curs de l’aigua és capriciós. Gairebé tots els seregalls, canals, torrents i fonts de la Serra de Cornavaques conecten amb el Torrent de Sant Vicenç, exceptuant el Canal de Poca Terra, que salta dins Ternelles per convertir-se en el Canal de les Parres. Es tracta d’un llag torrentó que així com va perdent altura agafa força i eixampla el seu llit, per acabar a dins Cala Castell en forma de caló. No són poques les cales que per mor de la formació de diferents canals als seus voltants estan formades per dues platges; per exemple, Cala Bóquer i Cala Engossalba, aquesta darrera amb el Torrent de les Agulles, a Cala Engossalba i el Canal de Cala Engossalba.

Coordenades: Canal de Poca Terra, UTM: 31 S 502205.62 E 4418763.45 N Dec.: 39º 55.133’N 3º 1.541′ E
Canal de les Parres, UTM: 31 S 502759.84 E 4420000.13 N Dec.: 39º 55.805’N 3º 1.936′ E

U Ferro

P1060815_u_ferro_bperello

Foto: Biel Perelló

Tot i que, pel color de la roca ho podia semblar, U Ferro no té res a veure amb el ferro com a mineral. Aquesta roca situada dins Cala Estremer forma part de l’aflorament del Triàsic, ara fa uns 250 milions d’anys, les capes del qual són de les més antigues de Mallorca. A aquestes capes les trobam a la part baixa de la columna estratigràfica i foren desplaçades per l’orogènia, és a dir, el moviment. Els materials d’aquestes roques estan formats per margues i elements d’orígen volcànic, combinats amb sediments tous. Aquesta és la columna estratigràfica de Formentor i, Ternelles endins, en el Torrent dels Camps s’hi poden observar bé aquests materials, que afinant una mica pertanyen a la fàcies Keuper.

Probablement, foren els mariners qui marcaren aquest punt amb el nom d’U Ferro ja que destaca per la diferència de color amb les altres roques, fins i tot desde mar endins.

Coll de la Geneta i Cingle del Boc

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Coll de la Geneta, vist desde la Punta Galera

Coll de la Geneta i Cingle del Boc

Coll de la Geneta i Cingle del Boc

Fotos: Joan Campomar Cerdà

Ens trobam amb dos topònims que, per la proximitat dels mateixos i pels fets que hi trobam relacionats, creiem que és necessari situar-los a la vegada.
El Coll de la Geneta ( també conegut com Pas de la Geneta ) facilita la baixada cap a la cara NE del Rellar, aquest conegut carst de Cala Castell, i que curiosament ens du al Cingle del Boc. Aquest cingle es va utilitzar mes d’una vegada com a enrocador: això és quan una cabra o cabrit es veu estret a un caire i no en pot sortir. Aleshores el pagès aprofitava per enllaçar-lo i fer-ne’n presa. Conten els mariners que un boc hi va quedar durant cert temps…
Cala Castell és sens dubte una de les cales més emblemàtiques de la costa nord, tant a la cala pròpiament dita com en els seus voltants hi trobam abundància de topònims. Amb aquesta entrada no em fet més que continuar la serie de Cala Castell que començàrem amb l’Esbaldrec de la Galera.

La Cambra de la Senyora

La cambra de la Senyora

Foto: Joan Antoni Cifre Ochogavia

IMG_1672

Foto: Francisca Campomar Cerdà

D’aquest topònim aportam dues fotografies ja que, amb la primera tenim una idea de les dimensions de l’escletxa, i, amb la segona, observarem de ben aprop la transparència i els diferents tons dels turqueses, cels, blaus…
La trobam entre la Punta Topina i Cala Romagueral, a la ribera de la possessió de Ternelles.