El Coll del Capellà

Don Pere Josep Cerdà i Aloy ( 12 de desembre de 1871 – 22 de juny de 1940 ) era el capellà de Can Bosch. També se’l coneixia com Don Pep Bosch, i formava part de la quarta generació d’amos de Can Bosch, d‘ençà que l’any 1833 el seu repadrí Miquel Cerdà i Cànaves arrendàs la possessió. D’ell conten, encara ara, alguns fets que posen de manifest el bon saber i l’afecció que tenia per les feines de camp. Tant és així que tenia les seves pròpies tisores de tondre, un xarrosquet amb el qual marcava les branques o cimals que l’excequeiador havia de tallar d’oliveres o garrovers, i, era caçador amb filats.

De ben jovenet ajudava al seu padrí Guillem a deixar constància, a través d’un dietari que ells dos tenien, dels fets, anècdotes i comptes de la possessió de Can Bosch. Gràcies a una cal·ligrafia pulcre podem llegir què costava excequeiar un o altre sementer d’oliveres, què costava estarrossar el sementer de la Mina, o que compraren una truja a Campanet, que baixaren un mul ferit de Fartàritx Gran, …

Sabem que cadascun dels colls per caçar amb filats té el seu propi nom, i que fins i tot aquests es poden repetir per diferents possessions. Els exemples més clars són, precisament, el coll del Capellà, el coll del Senyor, el coll de l’Amo, el coll de la Madona, …

El Coll del Capellà, també anomenat Coll de Don Pep, a Can Bosch, és especial per dues raons: primer perquè és troba damunt un parat de forma rectangular el qual salva la forta pendent de l’alzinar, i segon, perquè la galera d’aquest coll és com un contrafort per si mateix, guarda una simetria gairebé perfecta, i ademés els detalls del pujador i del siti, que és una llosa de pedra ben plana, són d’admirar. Els Dalmaus foren els constructors d’aquest fantàstic conjunt fet de pedra en sec.

D’altra banda, es voldria deixar constància de les parts, els elements i l’argot relacionats amb la caça a coll.

• tipus de coll: coll d’alba o coll de dematí, coll de gran dia i coll de colgada. Per tant, hi ha colls que són millors de matinada, d’altres on hi caçaven a la part del migdia, i, els de colgada eren aquells per anar-hi horabaixa.
• parts del coll:
  • – la carrera és el pas del coll, per on passen els ocells.
  • – la galera és la construcció de pedra en sec on s’hi posarà el coll.
  • – la brasera són les branques i rames que es col·loquen damunt la galera perquè el caçador no sigui vist.
  • – els tántols són unes branques de pi llargues que se situen al costats del coll per donar-li la forma precisa a la carrera, i a la vegada tapar els buits que puguin quedar entre els arbres que hi ha a ambdós costats del coll.
  • – el siti és el lloc on es col·loca el caçador.
• els filats, que estan formats per les canyes i la tela o xarxa, es fan amb una sèrie d’elements que convé tenir en compte:
  • – la canya seca o mallorquina fa de base a la canya forastera o vere, que és més flexible.
  • – el coarany és la part alta de cada canya vere.
  • – la trencafila és el fil que uneix la xarxa entre els dos coaranys.
  • – l’encanyadora és el fil d’empalomar que cus la xarxa amb les canyes.
  • – la rebufa o bou és un fil que, des d’una pedra o roca, es ferma a la bossa que fa la tela dels filats per l’acció del vent i que la manté estirada per tal no només que el caçador pugui acopar els filats sense problemes per a conseguir la captura, sinó també per evitar que els tords vegin la xarxa amb antelació i l’evitin.
• la caça:
  • – acopar filats. Quan la presa passa ben pel mig de la tela el caçador basta que tanqui els filats. Aquestes són les preses fàcils i és capturen acopant els filats.
  • – donar collades. Són moviments en rotació dels filats, amb una o altra canya, per evitar que la presa escapi.
  • – pegar de coarany. Això passa quan el tord pega a la part alta de les canyes.
  • – fer passetja. És quan el tord pega just a la trencafila, és a dir a la part més alta dels filats, i és aleshores quan el caçador ha de donar collades per fer que l’au vagi caient xarxa avall.

Agraïmets: a Miquel Cifre “Paparrí”, fill del darrer garriguer de Can Bosch, per tant, coneixedor de la possessió i dels colls de tords de dita possessió. Ell me va menar fins al Coll del Capellà.